dijous, 14 d’abril de 2016

Himne a la bellesa


HIMNE A LA BELLESA

¿Surts de l’abisme o véns d’aquest cel insondable,     1
oh Bellesa d’esguard infernal i diví,
que el benifet i el crim vesses inextricable,               3
i per això podem comparar-te amb el vi?

L’alba neix als teus ulls i el capvespre s’hi ajoca;      5
espandeixes perfums com el vent cap al tard;
són un filtre els teus besos i una àmfora ta boca       7  
que l’infant encoratge i fa l’heroi covard.

COMENTARI
En la primera estrofa parla del dualisme de la bellesa , ja que esta pot ser bona o roïna i és molt relativa, per això la compara amb el vi, que representa el vici. 

En la segona estrofa continua amb el que està dient en la primera , però parla de la bellesa com algo maligne, diu que torna a l'heroi fluix.

Estes dos estrofes són com uns espècie d'antítesi, perquè en si , la bellesa és cosa bona, tots volem ser bells i que ens consideren així, però en este poema Baudelaire ensenya la part roïna, la perversa.

FIGURES ESTILÍSTIQUES
En la segona estrofa hi ha una antítesi, infernal i diví.
La primera estrofa al complet és una pregunta retòrica. 
En el vers número sis hi ha una comparació, compara el perfum amb el vent de la vesprada.

COMENTARI PERSONAL
Casualment esta setmana parlant dels quadres del simbolisme, ha eixit com a tema de conversació la bellesa, i hem parlat de Rosi de Palma, i tots hem dit que no era res guapa,pero com es diu en el poema, la bellesa és relativa, i esta dona viu de la seua imatge , és a dir de la seua cara. Moltes vegades el ser diferent , tindre trets distints que tal volta a simple vista no agraden, fan d'ella una dona que ha sigut imatge de moltes marques i és inspiració de molts artistes.

dilluns, 11 d’abril de 2016

Correspondències.


La Natura és un temple on uns pilars vivents
Deixen, de tant en tant, sortir obscures paraules;
L’home hi passa a través d’una selva de símbols
Que l’observen amb uns esguards familiars.

Com llargues ressonàncies que de lluny es confonen
En una tenebrosa i profunda unitat,
Immensa com la nit i com la claredat,
Tots els sons, els perfums i els colors es responen.

Hi ha perfums que són frescs com el cutis dels nens,
Dolços com oboès, verds com les praderies,
-I d’altres, corromputs, opulents, triomfants,

Tenen l’expansió de coses infinites,
Com l’ambre, el benjuí, l’olíban i l’almesc,
Que canten els transports dels sentits i de l’ànima.


COMENTARI.
Este sonet de Baudelaire m'ha costat molt entendre-ho, i no ha sigut fins que ho he llegit cinc o sis vegades quan he començat a entendre el seu significat, o almenys això crec.

El que entenc és que la naturalesa és un llegat que Déu ens ha deixat, ja que la compara amb un temple. En el primer quartet entenc que cada pilar és una cultura distinta, amb els seus costums i llengua pel que l'home no entén eixa llengua diferent de la seua encara que li resulta familiar perquè qui la parla són sers humans com ell mateix. Però encara que tots som sers humans tots som dintintos als altres, no hi ha dos iguals, no olorem ni ens expressem igual i físicament tampoc en som.

dilluns, 4 d’abril de 2016

Drácula

Aquesta setmana santa he aprofitat per posar-me les piles amb tots els llibres de lectura que ens han manat en les diferents assignatures; sobretot Dràcula -que és el més llarg dels que tenim, o almenys jo- i la veritat es que em aquesta agradant molt, perquè et fa seguir el fil de la lectura, i també la forma de relatar tots els fets m'agrada moltíssim , ja que esta tot comptat amb cartes, diaris, articles de diari, etc.
Els personatges -a mesura de la novel·la apareixen molts, encara que potser no tenen importància com a personatge, però si per a les històries que estan contant- són molt oberts, és a dir saps tot el que pensen, com actuen, que relació tenen amb altres personatges, etc, ja que t'h
o expliquen en primera persona.
A mi personalment, el personatge que més m'agrada és Lucy, encara que no tingui un molt bon final (SPOILER), perquè la relació d'amistat que té amb Mina, m'encanta, la veig súper sincera i bonica, sentint tant els bons moments com els mals (o sigui empatitzant l'una amb l'altra) i ajudant-. I respecte a l'amor que té amb Arthur igual, ho do
nen tot l'un per l'altre, i estan junts fins al final.
Vaig per la meitat del llibre, o siga que potser canvie d'opinió, o els fets canvien i donen un gir de 360º en el llibre -que segurament passe, perquè en aquesta novel·la no pots esperar-te res-, però de moment em esta agradant, tot i que vag una mica agobiada amb tot el que he de fer. Espero que els meus companys de classe comparteixen la mateixa opinió que jo (que els agrade vull dir) i que tots hageu passat unes bones pasqües envoltats de bona gent, bons amics i bons moments

dimarts, 2 de febrer de 2016

SENY I SENTIMENT

En la meua opinió aquest llibre està molt bé per a demostrar com era la societat en el segle XVIII, sobretot et serveix per a veure que el paper de la dona era comportar-se amb educació i obeir als teus pares, si et volien casar amb algú era igual si fóra més major que tu o xicotet, l'única cosa que importava era els diners. Hi ha una personatges, Marianne que es mostra d'una altra manera, ella es comporta en tot moment com li ve de gust no li importa que lloc ni al voltant de qui estiga, tampoc li importa si amb el qual es vaja a casar tinga diners o no, la qual cosa realment li interessa és voler-ho. 
En la seua casa val més els sentiments que la postura.
A mí  sincerament m'ha agradat moltíssim, ja que hi ha diverses formes de veure a la gent uns es comporten tal com són mentre que uns altres són més reservats però després el dolor és el doble.


Ho recomane a tothom per que és fàcil de llegir i d'entendre,a més té les seues històries d'amor i al meu em va enganxar molt i no podia parar de llegir per que cada capítol passen coses interessant.

Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes Saavedra fou un soldat, novel·lista, poeta i dramaturg espanyol.
És considerat la figura màxima de la literatura espanyola i les seves obres han inspirat moltes adaptacions al cinema i han modificat el mode d’entendre la novel·la, en l’àmbit hispànic i anglès especialment.
Cervantes és universalment conegut per haver escrit la seva famosa obra, El Quixot, la qual ha sigut descrita per molts crítics com la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal.
A més, és el llibre més editat i traduït de la historia, no més superat per la Bíblia. També és conegut amb el nom de “Princep dels genis”.
En homenatge al dramaturg, el seu rostre apareix a les monedes de fracció d’euro (10,20 i 50 cts) a Espanya.

Miguel de Cervantes va conrear, en la segona meitat del segle XVI els habituals gèneres narratius, però a la seva manera original (la novel·la bizantina, la novel·la pastoral, la novel·la morisca, la novella picaresca, la sàtira i la miscel·lània). A més, va renovar , la novella, relat breu, exempt de retòrica i de major transcendència,  que s’estenia per Itàlia en aquell temps.  
Aquest autor volgué ser poeta, encara que va arribar a dubtar de la seva capacitat, com ell mateixa va dir abans de morir en Viaje al Parsano: “Jo que sempre treballe i em desveli, per semblar que tinc de poeta la gràcia que no va voldré donar-me el cel”
Fou i és tan apreciat aquest dramaturg espanyol que a més de aparèixer a les monedes de cèntims a Espanya, també hi ha celebracions al seu honor com hi són: la setmana Cervantina, festa que es celebra en diverses ciutats i municipis a Espanya, dins d’aquesta setmana és duen a terme diversos actes culturals com: actes literaris, recitals poètics i presentacions de llibres; concert de musica clàssica i popular; representacions teatrals; exposicions de pintura i jornades gastronòmiques.
 Per altra banda, també hi ha un Festival Internacional Cervantino (FIC), conegut com “El Cervantino”, és un festival que és realitza des de 1972 a la ciutat de Guanajuato, Méxic.

I per últim i no menys important, el 23 d’abril és celebra el dia del llibre, en honor a les morts de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

dissabte, 30 de gener de 2016

Adaptacions actuals.

Esta setmana hem llegit Romeu i Julieta i hem fet l'examen d'aquest, el llibre ha estat bé, ja que des d' un principi sabia el que anava a passar i sempre he volgut llergir-me-ho, i açó, el haver-me-ho llegit també m'ha fet valorar més el treball del ballet que vam vore, ja que representa a la perfecció el significat de cadascuna de les escenes, però, sense parlar , a soles amb el llenguatge del ball, i no és per a res tarea fàcil!

A més a més investigant sobre açò, he vist una pel·lícula, "Alacrá enamorado" una adaptació cinematogràfica de Santiago Zannou, basada en la novel·la escrita per Carlos Bardem. I molts l'han qualificat com un Romeu i Julieta actual. 

Sinopsi: Allysa una immigrant sud-americana, entregada en una xarxa de prostitució de xiquets i que treballa en un gimnàs on va Julian pertanyent a un grup neonazi i apasionat del boxeo, i quan es coneixen els seus mons xoquen, però el comença a enamorar-se d'ella.
Com en Romeu i Julieta , pertecen a grups diferent, però serán capaços de resoldre-ho com en Romeu o Julieta? O només l'obra tindrà de paregut l'argument?

dilluns, 25 de gener de 2016

ROMEU I... ROMEU!

La història de Romeu i Julieta esta molt bé, és atrevida, amb intriga i sobretot molt molt romàntica a pesar del sofriment dels seus dos protagonistes; i precisament vinc a parlar-vos de, per a mi, el personatge més interessant de tots, Romeu. Sense desmeréixer Julieta, però em pareix un poquet passiva al principi i reacciona massa tard per a solucionar el seu conflicte.

Romeu Candorebanto Montesco va nàixer a Verona el 6 de Juny de 1544; fill de la família Montesco, una de les més importants a Verona, té divuit anys quan s'enamora de Julieta.

És un xic obedient i respectuós amb la seua família i amics, que per a ell és el més important, tant que mataria per ells; encara que, per altra banda, també es aventurer, i li encanta bromejar amb les xicones i fer el boig amb els seus amics; en conclusió, és un xic jove amb totes les característiques d'un xic jove compromés i lleial.

Romeu està obligat a casar-se amb la bella Hermione, però un dia que es cola en una festa a casa dels Capuleto, coneix Julieta i s'enamora perdudament d'ella. És en aquest moment quan Romeu comença a trair la confiança de la seua familia ocultant el romanç amb la jove.

Durant la història es posaran en dubte els seus principis, i es podrà vore com és vertaderament Romeu, el Romeu apassionat que està disposat a tot i mès.